Estudià harmonia, contrapunt, fuga, orquestració i instrumentació al Conservatori del Liceu, on fou el primer a obtenir el diploma de mestre de composició (1960). Intèrpret dels instruments més característics de la cobla, esdevingué compositor de sardanes (gairebé un centenar) i investigador musical. També compongué diverses obres orquestrals: Concert de la Costa Brava, Fantasia i fuga, Rapsòdies empordaneses, Suites clàssiques catalanes, etc. Autor de diversos estudis de temàtica sardanista, publicà les obres Contra la falsa sardana (1953), El cançoner de l’Empordà (1993) i Nou tractat d’instrumentació per a cobla (2000), i col·laborà en la trilogia La sardana (1970). Formà part de l’Orfeó Laudate, el qual acompanyà sovint al piano, i de l’Orquestra Simfònica Estela de Barcelona, de la qual fou sotsdirector. Fou també director de l’Orquestra de Cambra de Girona i, durant trenta-cinc anys, professor de l’Escola Laietània de Barcelona.
Nebot de l’escriptora Caterina Albert (Víctor Català), sobre la qual publicà alguns estudis i en fou curador, el 1998 rebé la Medalla d’Honor de la Vila de l’Escala, de la qual fou nomenat fill adoptiu. També rebé la Medalla al mèrit musical de l’Obra del Ballet Popular (1992) i la Creu de Sant Jordi (2019).