Vida
Fou un dels deixebles més importants d’Enric Granados, a l’acadèmia del qual estudià. En aquest centre obtingué el Gran Premi Extraordinari i la Medalla d’Or, i més tard hi exercí de professor de piano. També estudià harmonia amb A. Nicolau i composició amb A. Barberà. S’inicià com a concer tista a la Sala Granados i a la Sala Mozart, punts de partida dels seus concerts a Barcelona. Més tard actuà periòdicament al Palau de la Música de Barcelona, i també a Madrid, París, Brussel·les i Suïssa. Fou un dels fundadors de l’Associació Juli Pons, creada el 1926 i destinada a l’ense nyament musical d’estudiants amb escassos recursos econòmics. Entre les obres que escriví destaquen el Concert per a piano i orquestra i l’oratori Les tres Jerusalem.
Bibliografia
Complement bibliogràfic
- Puig, Genoveva; Manrique, Conchita C.: Homenaje póstumo a nuestro gran pianista y compositor Julio Pons, Barcelona 1975