Fou iniciat en la música pel seu pare, Martí Saló i Parals, i del 1913 al 1922 es formà a l’Escolania de Montserrat, on realitzà estudis de piano, harmonia, violí, viola i orgue. Posteriorment complementà la seva formació amb Blai Net i Enric Casals. L’any 1923 s’integrà com a fiscorn en La Principal de la Bisbal, i del 1935 al 1977 en fou director artístic i representant. A partir del 1977, fins a la seva mort, en fou director honorari. Realitzà múltiples arranjaments per a l’orquestra de ball, i com a creador llegà unes setanta sardanes de plaça de notòria qualitat, amb importants efectes d’enginy instrumental i harmonies peculiars manllevades dels gèneres ballables, com ara Confidència, Cara i Creu, Els ocells et canten, Sol de Banyuls, Als peus de la verge, Aura del Tura, Sentmenat Sardanista o En Saleta i amics. L’Aplec de Tardor ha estat el títol més difós i admirat.