Probablement es formà musicalment a l’escola del Convent d’Artà. L’any 1686 rebé la tonsura clerical i es traslladà a Madrid, on ingressà al Real Colegio de Cantoricos. El 1693 fou músico de violón a la capella reial de l’Alcàsser. Des dels anys noranta exercí de músic a la casa de la duquessa d’Osuna. Després de l’incendi de l’Alcàsser el 1734 i la destrucció consegüent dels seus fons musicals, li fou encarregada la reorganització de la capella i la composició d’obres per a refer-ne el repertori. B.J. Feijoo situà la producció de Lliteres i S. Durón en dos pols oposats en l’estil i la qualitat, però compartiren una postura d’integració i assimilació d’elements procedents de l’àmbit internacional, especialment l’estil italià i la pràctica musical francesa. Fou autor de nombroses obres religioses, com ara vespres, misses, salms, cantates, villancets, un magníficat i un oratori dedicat a sant Vicenç màrtir. De la seva producció destaquen, per la seva singulariat, les obres de teatre líric qualificades com a òperes i sarsueles, melodrames escènics i dramas para música. Escriví Ópera armónica al estilo italiano. Los elementos, les òperes Júpiter y Donae i Dido y Eneas, i les sarsueles Coronis, Acis y Galatea, Hasta lo insensible adora, El estrago en la fineza: Júpiter y Semele, Antes difunta que ajena (1711), perduda, i Celos no guardan respeto.