Vida
Estudià piano amb W. Runowski i P. Sowinski. El 1872 ingressà al Conservatori de Varsòvia, on rebé lliçons de R. Strobl, N. Janotha i Schlözer. Després d’una gira de concerts amb el violinista I. Cielewicz, anà a Berlín a perfeccionar els estudis de composició amb Urban i Kiel. Perfeccionà la tècnica de piano a Viena amb Leszetyski, i el 1885 obtingué una càtedra d’aquest instrument a Estrasburg. Dos anys més tard inicià la carrera de pianista solista, que fou molt celebrada arreu del món. Els interessos de Paderewski no es limitaren al terreny musical, també actuà com a filantrop i diplomàtic. Molt compromès en la independència polonesa, exercí els càrrecs de primer ministre i ministre d’afers estrangers de Polònia. El 1940 fou elegit president del Consell Nacional Polonès a París. Home molt preparat i de vasta cultura, com a músic superà el període que Moniuszko protagonitzà en la música polonesa, i s’acostà a les noves propostes del grup Mloda Polska (Jove Polònia). Inserida en el context de la música d’inspiració romàntica, la seva obra, sobretot la pianística, mantingué sempre una encesa emoció i un virtuosisme de caràcter magnificent, cosa que li obrí les portes de la popularitat. En aquest sentit, són paradigmàtics els èxits del seu Minuet de les Humoresques de concert, opus 14 (1887), el Concert per a piano (1888), la Fantasia polonesa (1893) o l’òpera Manru (1892-1901). Com a pianista, el seu estil palesà la fogositat del Romanticisme, però sense menystenir la tècnica i la precisió. La seva producció més coneguda continua essent l’obra pianística, sobretot les Danses polonaises (1884) i les diversesVariations et fugue sur un thème original (1883; 1903).
Obra
Música vocal
Vier Lieder, op. 7 ('Quatre cançons', ~1885; A. Asnyk); Manru, òpera, op. 20 (18921901); Sechs Lieder, op. 18 ('Sis cançons', 1894; A. Mickiewicz); Douze mélodies, op. 22 (publ. 1903; C. Mendès)
Piano
Zwei Klavierstücke, op. 1 ('Dues peces per a piano', ~1886); Trois morceaux, op. 2 (~1881); Elégie, op. 4 (1883); Danses polonaises, op. 5 (~1883); Introduction et toccata, op. 6 (~1884); Chants du voyageur, op. 8 (~1883); Danses polonaises, op. 9 (~1884); Tatra Album, op. 12 (~1883); Variations et fugue sur un thème original, op. 11 (~1883); Album de mai, op. 10 (~1884); Humoresques de concert, op. 14 (1887); Dans le désert: tableau musical en forme d’une toccata, op. 15 (~1888); Miscellanea, op. 16 (~1888-94); Sonata, mi♭ m, op. 21 (1903); Variationes et fugue sur un thème original, mi♭ m, op. 23 (~1903)
Altres obres instrumentals
Sonata per a violí, la m, op. 13 (1880); Concert per a piano, la m, op. 17 (1888); Simfonia, si m., op. 24 (1903-09)