Germà de Henryk, estudià piano amb el seu oncle E. Wolff, i també al Conservatori de París (1847-50), on perfeccionà aquest instrument amb A.F. Marmontel, J.P. Zimmermann i C. Alkan. Feu gires de concerts amb el seu germà (1850-55) i més tard continuà els estudis a Weimar amb F. Liszt. Encara estudià a Berlín i a París, i es convertí en un virtuós d’èxit. Impartí classes al Conservatori de Moscou (1865-69), ciutat on fundà la seva pròpia escola de música, i després s’establí a Varsòvia fins que el 1878 ingressà al Conservatori de Brussel·les. Inventà un piano de dos teclats invertits, que feu construir als germans Mangeot de París. La seva producció compositiva se cenyí sobretot a peces per a piano, per al qual escriví fins a trenta-tres opus, però també cal esmentar la Simfonia, opus 49, i el Concert per a piano, opus 20.