Estudià orgue al Conservatori de Varsòvia amb M. Surzynski, i després passà al Conservatori de Kíev. De nou a Varsòvia, fou alumne de R. Statkovski i, més tard, de K. Szymanowski. Durant dues etapes, separades per la Segona Guerra Mundial, impartí classes de composició i orgue a Katowice (1929-39 i 1954-67) i exercí d’organista. Un dels seus trets estilístics és l’ús de formes preclàssiques, com en Toccata (1938), Sinfonietta (1946), Concerto grosso (1954) o les primeres simfonies (en compongué cinc entre el 1924 i el 1968). Però amb 3 Sonety (1958) introduí noves tècniques de composició, inclòs el dodecatonisme, present en obres com Aphorismes "9" (1962), Preludes (1963) o el Concert per a flauta i orquestra (1964-65). També cal destacar-ne l’oratori Copernicus (1976) i la Kantata Mickiewiczowska (1928).