Estudià piano a Lwów i composició a Cracòvia, i es doctorà en dret a la Universitat de Cracòvia. Rebé lliçons de N. Boulanger a París. Fou professor de composició a Poznan, a Vílnius i a Varsòvia i en 1951-54 presidí la Unió de Compositors Polonesos. Rebé diversos premis, el darrer dels quals del president del consell de ministres, el 1957, per la seva feina amb la joventut. En la seva producció, abundant i eclèctica, es troben influències de la música francesa, medieval, de S. Prokof’ev i, sobretot, del folklore polonès. La seva habilitat a l’hora de combinar l’estil clàssic i el modern és palesa especialment en les òperes, entre les quals destaca La revolta dels estudiants (1951). Escriví també dos ballets i obres orquestrals, vocals -molt sovint de caràcter sacre- i de cambra.