Vida
Després dels primers estudis a l’illa de Spetzes, el 1940 ingressà a l’Institut Politècnic d’Atenes. Durant l’ocupació de les tropes de l’Eix, se sumà a la Resistència. Condemnat a mort per desertor, fugí d’Atenes (on ja havia aconseguit el títol d’enginyer) i entrà a França com a refugiat el 1947. Establert a París, es dedicà a la composició i treballà amb Le Courbusier. El 1951 assistí als cursos d’anàlisi musical d’O. Messiaen. Es donà a conèixer amb Metastasis (1953-54), peça del tot innovadora en què cadascun dels seixanta-un intèrprets segueix una partitura diferent. A partir d’aquí elaborà els principis de la música estocàstica: sons en masses que evolucionen, segons lleis matemàtiques, vers un objectiu estable, una música bastida segons el càlcul aleatori i la combinatòria. També usà per primer cop l’espacialització total, col·locant els músics entre els oients, com en Terretektorh (1965-66). El 1974 creà l’UPIC, eina informàtica que li permetia de traduir gràfics i signes introduïts a la pantalla en sons, gràcies a un convertidor numericoanalògic. Així pogué explorar les altures i intensitats del so, les durades i seqüències, i emprar qualsevol escala elaborada a l’instant. La seva producció, de concepció abstracta però alhora lírica i fogosa quan convé, i sovint amb reminiscències del món grec antic, comprèn un gran nombre de peces. Cal destacar-ne Pithoprakta (1955-56), ST/48 (1962), Eonta (1963), Nomos Gamma (1967-68), Cendrées (1973), Jonchaies (1977), per a gran orquestra, Dox-Orkh (1991, a base de clústers) o Ioolkos (1996), com també Waarg (1988) i el quartet Tetora (1990), més intimistes, i la seva música per a sis percussionistes -Persephassa (1969) i les Plèiades (1979)-, que té una intensitat especial.
Obra
Ballet
Kraanerg (1968-69); Antikhton (1971)
Orquestra
Metastasis (1953-54); Pithoprakta, 50 intèrprets (1955-56); Achoripsis (1956-57); ST/48 (1962); Duel, doble orq. (1959); Syrmos, orq. c. (1959); Terretektorh, orq. repartida entre el públic (1965-66); Nomos Gamma (1967-68); Synaphaí, pno., orq. (1969); Erikhton, pno., orq. (1974); Empreintes (1975); Jonchaies (1977); Alax (1985); Keqrops, pno., orq. (1986); Ata (1987); Tuorakemsu (1990); Krionoïdi (1991); Roáï (1991); Ioolkos (1996)
Cambra
Morsima-Amorsima, pno., vl., vlc., cb. (1962); Eonta, 2 trpt., 3 trb., pno. (1963); Persephassa, 6 perc. (1969); Charisma, cl., vlc. (1971); Linaia-Agon, tr., tb., trb. (1972); Retours-Windungen, 12 vlc. (1976); Ichoor (1978); Dikhthas, vl., pno. (1979); Khal Perr, 5 tr., perc. (1983); Tetras, qt. de c. (1983); Dox-Orkh, vl., 89 intèrprets (1991)
Solo
Nomos Alpha, vlc. (1966); Mikka, vl. (1971); Evryali, pno. (1973); Gmeeoorch, org. (1974); Theraps, cb. (1975-76); Kottos, vlc. (1977); Embellie, vla. (1981); Mists, pno. (1981); A r. (Hommage à Ravel), pno. (1987); Rebonds, perc. (1988)
Música vocal
Polla ta dhina, v. blanques, vent, perc. (1962); Orestéïa, cor, conjunt instr. (1965-66); Medea, v. masc., orq. (1967); Nuits, cor (1967); Cendrées, cor, orq. (1973); N’Shima, 2 MS., 2 tr., 2 tb., vlc. (1975); Akanthos, S., 8 intèrprets (1977); Aïs, B., perc. i orq. (1979); Nekuïa, cor, orq. (1981); Idmen A, cor, 4 perc. (1985); Idmen B, cor, 6 perc. (1985); Knephas, cor (1990)
Música electroacústica
Concret PH (1958); Analogique B (1958-59); Orient-Occident (1960); Bohor (1962); Persepolis (1971); Mycenes Alpha (1978); Pour la paix (1981; Voyage absolu des Unari vers Andromède (1989)
Bibliografia
Complement bibliogràfic
- Xenakis, Iannis; Bofill, Anna: Música, arquitectura, Antoni Bosch, Barcelona 1982