Estudià al Conservatori de Sant Petersburg. Seguí el sistema dodecafònic i la tècnica serial (Formes en l’air, 1915). El 1918 fou nomenat comissari de música, càrrec que encara tenia quan abandonà Rússia per anar a Berlín el 1921. El 1924 s’establí com a exiliat a París, on feu amistat amb I. Stravinsky. Al cap de gairebé vint anys, el 1941, s’instal·là als EUA. El seu estil evolucionà des de l’atonalisme fins a fórmules neoclàssiques, com en el cas de la Toccata per a piano (1924) o A Little Chamber Music (1932). La seva preferència pels registres greus és clara en el Concerto spirituale (1929). Mantingué sempre una dedicació especial a la música religiosa. Entre les obres per a escena cal destacar El festí en temps de pesta (1935) i El moro de Pere el Gran (1961), sobre textos de Puškin. Per a l’obra vocal utilitzà versos d’A. Blok, A. Akhmatova i H. Heine.