Estudià composició al Conservatori de Sant Petersburg (1911-14). Influït per A. Skr’abin, s’interessà pel color en la música, pel continuum sonor i pel concepte de música com a vehicle de coneixement. De la primera època és l’oratori La journée de l’existence, les cançons sobre textos de Nietzsche i L’évangile rouge (1918-20). L’any 1920 emigrà a França, i el 1922, a Berlín, trobà A. Hába, que, com ell, treballava en la tècnica dels microintervals. Aconseguí de fer-se construir un piano amb tres teclats diferentment afinats. La simfonia Així parlà Zaratustra (1929-30) fou escrita per a diversos pianos de distinta afinació, i presentada amb èxit a Bèlgica el 1947. Moltes de les seves complexes i desmesurades partitures no foren mai interpretades. Deixà sobretot música de cambra i un Manual d’harmonia en quarts de to (1932).