Format al Conservatori d’Estocolm amb Ernst Ellberg i Olallo Morales, prosseguí els seus estudis a la ciutat de Viena amb Alban Berg. Més tard fou professor de l’esmentat centre (1947-60) i director de música a la Universitat d’Uppsala. Compositor versàtil, el seu catàleg inclou des d’obres clarament immerses en el postromanticisme fins a d’altres amb un llenguatge clarament avantguardista, amb l’ús, per exemple, dels recursos del politonalisme i el serialisme. Posteriorment evolucionà cap a una posició d’equilibri entre postromanticisme i avantguarda. És considerat un dels compositors més importants de la seva generació, juntament amb D. Wirén. Del seu catàleg destaquen la Simfonia número 1 (1927-28), l’òpera Princessen av Cypern (‘La princesa de Xipre’, 1930-37), la Missa brevis (1954) i la peça coral Råå-rokoko (‘Rococó de Råå’, 1973).
Lars-Erik Vilner Larsson
© SVT Bild
Compositor suec.