Estudià al Conservatori d’Estocolm amb A. Lagergren, J. Dente i O. Bolander, centre del qual fou professor entre el 1908 i el 1945. Paral·lelament desenvolupà les tasques d’organista a l’església de Gustav Vasa. Considerat un dels més grans organistes europeus, participà en diferents iniciatives amb vista a potenciar el ressorgiment de la música sacra, no tan sols a Suècia, sinó també a la resta d’Europa. El seu Te Deum, opus 25 (1906), per a cor, cordes, arpa i orgue, i el Credo symphonicum, opus 50 (1918), per a orgue, es consideren dues de les obres clau per mostrar un llenguatge musical que entronca amb el d’importants compositors com C. Franck, Ch.M. Widor i E. Sjögren. A la dècada dels anys quaranta s’interessà per les formes neobarroques dins les línies del corrent de la Nova Objectivitat.