Vida
Fou mestre de la capella reial i un dels compositors més importants de la Suècia del segle XVIII. El 1711 era al servei de la capella reial en qualitat de violinista i oboista. Entre el 1715 i el 1721 amplià els estudis musicals amb J.Ch. Pepusch a Londres, on entrà en contacte amb A. Ariosti, G.B. Bononcini, F.X. Geminiani i G.F. Händel. Malgrat la importància capital que aquests anys tingueren en la seva formació com a músic i compositor, no se’n conserva cap obra d’aquest període. De retorn a Suècia, fou nomenat mestre de capella suplent a la cort (1721) i, més tard, mestre de capella principal (1727), càrrec que ocupà fins el 1745, any en què la seva mala salut l’obligà a retirar-se. Durant la dècada de 1720-30 compongué diverses cantates per a la cort i el 1727 publicà una col·lecció de dotze sonates per a flauta, viola i clavicèmbal, l’única obra completa que pogué editar en vida. Desenvolupà una intensa activitat com a organitzador de concerts i aconseguí dinamitzar extraordinàriament la vida musical d’Estocolm. És autor de prop de 400 obres -entre música religiosa, profana i instrumental-, que han sobreviscut en nombroses còpies manuscrites. En la música instrumental s’observa la influència de F.X. Geminiani, G. Tartini i G.F. Händel. La seva obra orquestral més ambiciosa i àmpliament difosa és la suiteDrottningholmsmusiken ('La música de Drottningholm', 1744), amb un estil molt representatiu de la transició entre el Barroc i l’estil galant. Roman fou considerat en el seu temps el Händel suec a causa de la forta influència que rebé del compositor alemany durant el viatge a Londres.
Obra
Música vocal religiosa
Svenska Messan, S., cor, orq. ('Missa sueca', ~1752); O Gud vi lofve Tig, S., T., cor, orq. ('Te Deum'); Dixit Dominus, v. solistes, cor, orq. (1747); prop de 100 obres per a 1 o 2 v., b.c./c. sobre textos de salms arranjats per poetes suecs; prop de 70 cançons sobre textos suecs no bíblics per a 1 v. i b.c.; nombrosos arranjaments de peces d’altres compositors com Carissimi, Händel, Fux i Pepusch
Música vocal profana
2 cantates (Pianti amiche, S., orq.; Tu parti amato bene, S., b.c.); prop de 70 cançons sobre textos suecs i 15 cançons en altres llengües; 9 obres ocasionals (entre les 7 d’autenticitat segura s’inclouen: Hoggi sul’orizonte, ’Avui a l’horitzó', S., T., B., cor, orq., dedicada a l’aniversari de Frederic I, 1725; Verdopple Sonne deinen Schein, ’Multiplica, sol, la teva claror', S., B., orq., dedicada a l’aniversari d’Ulrika Eleonora, 1726; Statt up du trogna folk, ’Aixeca’t poble fidel', cantata, S., B., orq., 1727)
Música instrumental
Musique satt til en festin hos Ryska Ministren Gref Gollowin, suite per a orq. ('Música per al banquet a casa del ministre rus Gref Gollowin', 1728); Drottningholmsmusiken, suite per a orq. ('La música de Drottningholm', 1744); 7 altres suites orquestrals; 17 simfonies; 4 obertures orquestrals; 4 concerts per a vl. i orq.; 1 concert per a ob. i c.; 12 sonates per a fl., vla., clav. (1727); 13 trio sonates per a vl. i b.c.; 12 sonates per a clav.; 15 assaggi per a vl.; prop de 20 estudis per a vl.; 1 duet per a 2 vl.