Iniciat en el món musical com a nen cantor de la col·legiata de Santa Úrsula a la seva ciutat natal, el 1870 es traslladà a Leipzig, on estudià piano amb C. Reinecke i harmonia amb H. Richter. El 1877 s’instal·là a Basilea, i al cap de dos anys obtingué la plaça de professor que S. Bagge deixà vacant al conservatori de la ciutat, del qual poc després, i fins el 1918, esdevingué director. En aquesta època destacà també com a concertista de piano. Del 1899 al 1902 dirigí la Societat Coral de Berna. Adscrit plenament a l’estètica romàntica, les seves obres denoten la forta petjada de compositors com F. Liszt, J. Brahms i R. Schumann. És considerat el compositor suís més important del segle XIX.