Vida
Fill d’un ministre calvinista, començà a compondre ben aviat, quan només havia rebut lliçons de Joseph Lauber, que l’instruí en les disciplines de piano, harmonia i composició. Pel que sembla, una audició de la Passió segons sant Mateu, de J.S. Bach, l’incità a voler esdevenir compositor, encara que en un primer moment estudià també física i matemàtiques. Tot i que mai no assistí al conservatori, el talent musical de Martin fou inqüestionable, com ho demostren algunes de les seves primeres obres: Suite per a orquestra (1913) o la Symphonie burlesque sur des thèmes savoyards (1915). Molt influït per les obres de J.S. Bach, R. Schumann, F. Chopin i C. Franck, el seu lligam amb el piano afavorí que rebés l’influx de compositors que havien estat també grans intèrprets d’aquest instrument. Àvid i incansable buscador de nous camins i llenguatges expressius, experimentà amb els llenguatges provinents de l’impressionisme i també amb les músiques de l’Índia i Bulgària. Amb la composició del Concert per a piano i orquestra núm. 1 (1933-34) i la Simfonia (1937), Martin se serví del serialisme d’A. Schönberg, però decantant-se cap a un llenguatge tonal extens que recorda el de C. Debussy. A poc a poc, però, Martin s’allunyà dels postulats estètics de Schönberg i s’endinsà en un llenguatge caracteritzat per l’escriptura a diferents veus i l’ús de la tonalitat lliscant, tot i que hi predominaren els acords de naturalesa dissonant. L’oratori dramàtic Le vin herbé (1938-41), per a dotze veus amb acompanyament de conjunt de cordes i piano, amb un text extret de la novela de Joseph Bédier Tristan et Iseut, és l’obra en què Martin desplegà la seva nova singularitat lingüística. Agafant aquest llenguatge per al desenvolupament de la seva voluntat expressiva, la seva proposta musical assoleix una gran intensitat i expresivitat en dos oratoris de més grans proporcions, In terra pax (1944) i Golgotha (1945-48), i en la Petite symphonie concertante, per a arpa, clavicèmbal, piano i cordes (1945). Tanmateix, una de les aportacions més interessants de Martin fou en el camp de la música religiosa, on presenta una nova espiritualitat en la qual sintetitza la tradició musical amb la seva visió musical. L’oratori Pilate (1964) o el Rèquiem (1971-72) en són una mostra. El 1946 es traslladà a Holanda, i posteriorment a Colònia, on exercí la docència a la Musikhochschule (1950-57).
Obra
Música escènica
Oedipe à Colone, mús. inc. (1923); Roméo et Juliette, mús. inc. (1929); Die blaue Blume, ballet ('La flor blava', 1936); Die Märchen vom Aschenbrödel, ballet ('El conte de la Ventafocs', 1941); Athalie, mús. inc. (1946); Der Sturm, òpera ('La tempesta', 1952-55); Le mystère de la Nativité, oratori (1957-59); Monsieur de Pourceaugnac, òpera (1961-62)
Orquestra
Suite (1913); Symphonie burlesque sur des thèmes savoyards (1915); 2 concerts pno. i orq. (núm. 1, 1933-34; núm. 2, 1968-69); Simfonia (1937); Balade, pno., orq. (1939); Du Rhône au Rhin, banda/orq. (1939); Petite symphonie concertante, arpa, clvd., pno., 2 orq. c. (1945); Ballade, vlc., orq. (1949); Concert per a violí i orquestra (1950-51); Ouverture en hommage à Mozart (1956); Ouverture en rondeau (1958); Les quatre éléments (1964); Concert per a violoncel (1965-66); Erasmi monumentum (1969); Ballade, vla., instr. vent, arpa, clvd. (1972)
Cambra
Pavane couleur du temps, qnt. c./duet pno. (1920, orquestració, 1920); Ouverture et foxtrot, 2 pno. (1924); Sonata, vl., pno. (1931); Rhapsodie, 2 vl., 2 vla., cb. (1935); Sonata da chiesa, org., viola d’amore (1938); Ballade, trb./sax. tenor (1940; orquestració, 1940); Petite complainte, ob., pno. (1941); Quartet de corda (1967)
Solo
Guitare, guit. (1933; arranj. pno., 1933; orquestració, 1933); Passacaglia, org. (1944); 8 Preludes, pno. (1948); Clair de lune, pno. (1953); Étude rhythmique, pno. (1965); Fantaisie sur des rythmes flamenco, pno. (1973)
Cor
Les dithyrambes, 4 v. solistes, cor, cor infantil, orq. (1918); Missa, doble cor (1922-26); Cantate sur la Nativité, v. solistes, cor, orq. c., org. (1929); Le petit village, cor femení, vlc. ad lib. (1931); Le vin herbé, oratori, 12 v. solistes, conjunt instr. (1938-41); Si Charlotte avait voulu, cor masculí (1944); In terra pax, oratori, S., A., T., Bar., B., 2 cors, orq. (1944); Golgotha, oratori, S., A., T., Bar., B., 2 cors, orq., org. (1945-48); Psaumes de Genève, cor infantil, orq., org. (1959); Ode à la musique, Bar., cor, conjunt instr. (1961); Pilate, cantata, MS., T., Bar., B., cor, orq. (1964); Rèquiem, S., A., T., B., cor, orq., org. (1971-72)
Altres obres vocals
4 sonnets à Cassandre, MS., fl., vla., vlc. (1921); Die Weise von Liebe uns Tod des Cornets Christoph Rilke, A., orq. ('Cançó d’amor per la mort del corneta Christoph Rilke', 1942-43); 6 Monologue aus ’Jedermann', A./Bar., pno. ('6 monòlegs de "Tot el món", 1943); Dédicae, T., pno. (1945); 3 chants de Noël, S., fl., pno. (1947); Drey Minnelieder, S., pno. ('Tres cançons d’amor', 1960); Maria Triptychon: Ave Maria, Magnificat, Stabat Mater, S., vl., orq. ('Tríptic de Maria: Ave Maria, Magníficat, Stabat Mater', 1968-69); Poèmes de la mort, T., Bar., 3 guit. elèctriques (1970); Et la vie l’emporta, conjunt vocal, conjunt instr. (1974)