Vida
Estudià a l’Escola d’Orgue de Praga (1879-82) empès pel seu pare, que era organista, mestre de cor i una figura important en la renovació de la música religiosa a Bohèmia. Succeí A. Dvorák, a qui conegué personalment, com a organista de l’església de Sant Vojtech (1882-88), activitat que compaginà amb la de crític musical i la de professor de cant a diverses escoles de Praga. Casat el 1888 amb la cantant Berta Lauterová, l’acompanyà quan aquesta, contractada per la Stadtsoper, es traslladà a Hamburg (1893). Förster continuà donant classes en aquesta ciutat i exercint de crític en la premsa local, com ara a "Neue Hamburger Zeitung" o "Hamburger freie Presse". Fou llavors que conegué G. Mahler, el qual oferí a la seva dona de cantar a la Hofoper de Viena. Establerts a la capital austríaca (1903), Förster ingressà al Conservatori de Música de Viena com a professor de composició i el 1910 començà a escriure crítiques musicals a "Die Zeit". El 1918, quan es formà la República Txeca, tornà a Praga com a professor de composició al conservatori de la ciutat, del qual esdevingué director el 1922, i també exercí la docència a altres escoles de música i a la universitat. Fou president de l’Acadèmia Txeca de les Arts (1931-39) i el 1945 rebé el títol d’Artista Nacional. En morir rebé funerals d’estat.
El seu llenguatge es caracteritza per un gran lirisme, hereu de la tradició romàntica, a vegades amb una melangia propera a la de P.I. Cajkovskij i, sobretot els darrers anys de la seva vida, molt influït per la música de B. Smetana, Dvorák i pel folklore txec. Home culte, s’interessà per la literatura del seu temps i també per les arts plàstiques, tot destacant com a dibuixant i pintor. Sovint usà per a les seves composicions textos d’escriptors reconeguts. Aquest és el cas de la seva òpera més cèlebre, Eva (1895-97), estrenada el 1899 i inspirada en una obra de G. Pressová. De la seva producció, destaquen els poemes simfònics, les cinc simfonies i les suites. Autor prolífic, excel·lí sobretot en el terreny de la música vocal, tant per a veu sola com per a cor, profana o religiosa.
Obra
Òpera
Debora, op. 41 (1890-91); Eva, op. 50 (1895-97); Jessika, op. 60 (1902-04); Nepremožení, op. 100 ('Els invictes', 1917); Srdce, op. 102 ('Cor', 1921-22); Bloud, op. 158 ('L’idiota', 1935-36)
Música vocal
6 cantates, 6 grans obres religioses (entre les quals: Stabat mater, op. 56, 1891-92; Svatý Václav, oratori, op. 140, ’Sant Václav', 1928), més de 300 obres corals, més de 350 cançons, 26 melodrames
Música instrumental
3 trios per a piano (1883, 1894, 1919-21), 4 poemes simfònics (entre els quals: Mé mládí, ’La meva joventut', 1900; Legenda o štestí, ’Llegenda de felicitat', 1909; Jaro a touha, ’Primavera i enyorament', 1912), 5 quartets de corda (núm. 1, mi M, op. 15, 1888; núm. 2, re M, op. 39, 1893; núm. 3, do M, op. 61, 1907-13; núm. 4, fa M, op. 182, 1944; núm. 5, fa M, 1951), 1 quintet de corda (1886), 5 simfonies (núm. 1, re m, op. 9, 1887-88; núm. 2, fa M, op. 29, 1892-93; núm. 3, re M, op. 36, 1894; núm. 4, do m, 54, 1905; núm. 5, re m, op. 141, 1929), 2 sonates per a violoncel i piano (1898, 1926), 4 suites (V horách, ’A les muntanyes', 1884; Cyrano de Bergerac, 1903; Ze Shakespeara, ’De Shakespeare', 1908-09; Jicinská suita, 'Suite Jicín', 1923), 1 quintet de vent (1909), 1 concert per a violoncel (1930), 1 quintet per a piano (1928), 1 fantasia per a violí i piano (1925), 1 nonet (1931), Sonata quasi fantasia, vl. (1943); Capriccio, fl., petita orq. (1945-46)