Vida
Estudià a Praga amb V. Novák (1914-15), a Viena i a Berlín amb F. Schreker (1918-22) i, després, en el cercle de F. Busoni. Novák li ensenyà a usar les fórmules tradicionals, en les quals introduí aportacions del folklore valac. Segons contava, ja de petit hagué de seguir amb el seu violí els intervals propis del patrimoni popular conservat a Valàquia de forma genuïna, distints dels tonals. Aquesta fou la base de la seva reflexió teòrica i de la posterior posada en pràctica del sistema de microintervals. Pels volts del 1920 començà a bastir la seva teoria i a fer construir els instruments adaptats a la microtonalitat (piano, orgue, clarinet, trompeta, etc.), i alhora impartí classes al Conservatori de Praga (1923-45). Gràcies al seu esperit de recerca, aviat passà de la centralitat tonal, on la tònica podia establir lliure relació amb qualsevol altura de l’escala cromàtica, com en el seu Quartet núm. 1 (1919), al sistema de quarts de to, emprat en el Quartet núm. 2. Després de les primeres obres microtonals, concebudes com a música no temàtica, sense repeticions ni desenvolupaments (Quartet núm. 3, 1922), cosa que li valgué l’acusació de formalisme, arribà a la integració del sistema de microintervals en un complex flux continu amb aparences de formulacions melòdiques, com en la seva obra mestra, l’òpera Matka ('La mare', 1927-29). Acabada la Segona Guerra Mundial, dugué la pràctica dels microintervals fins als dotzens de to, després d’haver explorat els sisens de to en obres com l’òpera Prijdkrálovství Tvé ('Vingui el teu regne', 1938-42). La música de cambra fou la més conreada per Hába, des dels nonets (en sistema de semitons) fins al Quartet núm. 16 (1967), en cinquens de to.
Obra
Òpera
Matka, 1/4 de to, op. 35 ('La mare', 1927-29); Nová zeme, op. 47 ('La nova terra', 1934-36); Prij#dn; království Tvé, 1/6 de to, op. 50 (1938-42)
Música vocal
5 cors infantils, 1/4 de to, op. 42 (1932); Pracujíci den, cor masc., 1/4 de to, op. 45 ('Un dia de treball', 1932); Rikadla pro deti, cor infantil, op. 48 ('Ritmes infantils', 1936); Milenci, cicle de cançons, op. 57 ('Amants', 1944); 5 cançons, MS./Bar., pno., op. 58 (1944); Meditace, cor masc., op. 66 ('Meditació', 1948); Cors masculins, op. 71 (1950)
Orquestra
Mládi ('Joventut', 1913); Symfonická fantazie, pno., orq., op. 8 ('Fantasia simfònica', 1920-21); Cesta života, fantasia simfònica, op. 46 ('El camí de la vida', 1933); Concert per a violí, op. 83 (1954-55); Concert per a viola, op. 86 (1955-57)
Cambra
16 quartets c. (entre els quals: núm. 1, op. 4, 1919; núm. 2, op. 7, 1920; núm. 3, op. 12, 1922; núm. 6, op. 70, 1950; núm. 7, op. 73, 1950-51; núm. 10, 1/6 de to, op. 80, 1952; núm. 16, 1/5 de to, op. 98, 1967); 12 fantasies (entre les quals: op. 34, fl., pno., 1927-28; núm. 1, nonet, op. 40, 1931; núm. 2, nonet, op. 41, 1932; núm. 3, nonet, op. 82, 1953; núm. 4, nonet, op. 97, 1962-63); 2 suites (op. 100, cl. b., pno., 1969; op. 103, vl., pno., 1972)
Solo
2 morceaux, pno., op. 2 (1918-18); 19 suites per a instr. solista (entre les quals: op. 10, pno., 1/4 de to, 1922; op. 16, pno., 1/4 de to, 1923; op. 59, arpa cromàtica, 1944; op. 63, guit., 1/4 de to, 1946; op. 81b, vl., 1955; op. 93, vl., 1/4 de to, 1961-62); 11 fantasies per a piano (entre les quals: núm. 1, op. 17, pno., 1/4 de to, 1923; núm. 4, pno., 1/4 de to, op. 25, 1925; núm. 7, pno., 1/4 de to, op. 28, 1926; núm. 10, pno., 1/4 de to, op. 31, 1926); Toccata quasi una fantasia, pno., op. 38 (1931); Six Moods, pno., op. 102 (1971)