Es formà al Conservatori de Praga amb K. Jirák (composició), P. Dedecek (direcció d’orquestra) i V. Kurz (piano). També estudià orgue. Del 1932 al 1954 exercí com a productor musical i director d’orquestra a Ràdio Praga, amb un parèntesi marcat pels anys de l’ocupació nazi. Del 1958 al 1962 fou professor de composició a l’Acadèmia de les Arts Musicals. En el període 1968-70 impartí seminaris de música electrònica. Per als Percussionistes d’Estrasburg compongué expressament Huit inventions, opus 45 (1962), obra en què conviuen llenguatges molt divergents en el temps i l’espai. En la seva obra, privilegià la composició orquestral, com ho demostren les simfonies, entre les quals destaca la vuitena, Antiphons (1969-70), que compongué a instàncies de Paul Nardin, per a qui també havia compost peces per a orgue, o el Misteri del temps (1957), que estrenà el seu amic Karel Ancerl. La seva escriptura, amb un sòlid tractament de la percussió, aglutinà estils diversos, des de les estructures clàssiques fins al tractament sonor amb tècniques d’avantguarda, com en Zrcadlení ('Reflexos', 1964) i Euphemias mysterion ('Misteri del silenci', 1965). També feu música per a piano solista i per a orgue.