Estudià piano a Praga amb V. Kurz (1939-45), i després ho feu al conservatori d’aquesta ciutat, amb I. Štepánová (1945-48). A més estudià composició amb J. Rídký i V.A.R. Novák. Aleshores ja havia fet alguns concerts de piano i havia publicat algunes peces per a aquest instrument, la primera quan només tenia onze anys. Entre les composicions de la primera joventut destaca l’obra vocal, amb les peces Kvetiny ('Flors', 1941) i Slezské písne ('Cançons de Silèsia', 1946). En aquesta etapa les dues influències més importants foren la música popular txeca i L. Janácek. A partir del 1950 evolucionà cap a un estil més neoclàssic. D’aquest període, destaca la cantata Maryka (1948, revisada el 1956), la Serenata per a cordes (1954), el Concert per a oboè, piano i cordes (1959) i els Moments musicals per a onze instruments de vent (1962). També cultivà l’òpera, amb composicions com Dama a lupici ('La dama i els bandits', 1967) o Mudrci a blondi ('Savis i bojos', 1972). A més de compositor i concertista, fou escriptor, especialment de contes i narracions curtes.