Estudià musicologia a la Universitat de Praga, i rebé classes particulars de V. Novák. Posteriorment, a Viena, es perfeccionà amb J.B. Foerster (1911-12). Del 1915 al 1921 dirigí diverses orquestres a Hamburg, Brno, Moravská Ostrava i, finalment, a Praga, on fou segon director de l’Orquestra Filharmònica de la ciutat. També dirigí el cor Hlahol, amb el qual feu algunes gires. Nomenat professor de composició al Conservatori de Praga, exercí alhora com a crític musical en "Národní Osvobození". Treballà a la Ràdio Txecoslovaca (1930-45) i el 1947 emigrà als EUA, on ensenyà teoria musical al Roosevelt College de Chicago fins el 1967, i els últims anys de la seva vida ho feu al Chicago Conservatory College. La seva música, dins de la tradició postromàntica, intenta mantenir uns certs lligams amb l’avantguarda i originar una síntesi entre el Romanticisme de caràcter nacionalista i les noves tendències sonores. Importants fites d’aquest procés són algunes de les seves sis simfonies (la primera, del 1916; la tercera, del 1938, i la cinquena, del 1949), les Variacions simfòniques (1940) i el Concert per a piano (1946). També cal tenir en compte la seva obra de cambra i per a piano sol, i les nombroses cançons, que van des d’un lirisme exacerbat a una delicada senzillesa, segons convingui als textos poètics tractats. Escriví una biografia d’A. Dvorák i una altra de Z. Fibich, entre molts articles i diversos assaigs.