Estudià estètica i teoria musical a la Universitat de Praga paral·lelament a la carrera de matemàtiques, matèria que després ensenyà a l’escola de Domažlice, ciutat on recollí molt material folklòric de la contrada. Aquesta experiència enriquí les seves composicions. Quan s’inaugurà la Universitat de Brno, hi impartí classes de filosofia (1919) i el 1924 tornà a Praga a ensenyar estètica. Format a l’escola musical txeca del segle XIX i en la línia postromàntica de G. Mahler, incorporà elements folklòrics al marge de les innovacions del segle XX. Tot i això, sabé combinar les càrregues dramàtiques i expressives i un afinat sentit de la melodia. Deixà molta obra no publicada. Entre les seves composicions destaquen l’òpera Vina ('El pecat', 1922) i la Romança del llac negre (1929), sobre text de J. Neruda, autor que també li inspirà cicles de cançons. Igualment cal esmentar cantates com Osudná svatva ('Matrimoni funest', 1905) o l’obertura Konrad Wallenrod (1933), al costat de música de cambra com l'Octet (1905), la Suite txeca (1928) o el Trio (1930). Deixà nombrosos estudis sobre estètica i música (especialment sobre H. Berlioz i B. Smetana). És considerat el fundador de la musicologia txeca.