De pare suís i mare russa, estudià piano i filologia a Varsòvia i el 1936 es doctorà en filologia eslava i oriental, estudis que compaginà amb la música. Dirigí la revista polonesa "Muzyka polska" en 1937-39. Deportat pels alemanys durant la Segona Guerra Mundial, el 1944 aconseguí fugir a Suïssa, on fou catedràtic de llengües eslaves i orientals a Lausana i a Friburg. Malgrat la seva important tasca docent en el camp de la filologia, no abandonà la música i assolí renom internacional com a compositor i pianista. Feu diverses gires de concerts interpretant aquest instrument i participà molt activament en la vida musical suïssa. Col·laborà en l’edició de la "Revue musicale de Suisse Romande", i presidí l’Associació de Músics Suïssos (1963-68) i el Consell Suís de la Música. El viatge que realitzà a l’Índia i l’Extrem Orient li permeté estudiar a fons el patrimoni musical d’aquelles regions. La seva obra es pot definir com una síntesi del pensament oriental i occidental. Explorà les possibilitats del serialisme i de l’atonalisme. Té dues òperes (Don Robott, 1970; Mio, mein Mio, ’Mio, el meu Mio', 1973) i obra vocal (Chansons persanes, 1942; 5 études, 1955; Symphonie des incantations, 1968) i instrumental (Studio da concerto, 1935; Variationi e tema, 1948; Autographe, 1962).