Nicolò Isouard

Nicolò Nicolò de Malte o Isoiar
(Malta, 1775 — París, 1818)

Compositor francès de naixement maltès.

Fill d’un pròsper comerciant, de nen fou enviat a estudiar a París per a rebre formació preparatòria com a oficial de marina a l’institut Berthaud, on també rebé les primeres lliçons de música. Després de la revolució del 1789, tornà a Malta per treballar amb el seu pare, el qual no pogué evitar, tot i els seus trasllats de residència, que continués els estudis de composició a Palerm i a Nàpols. El 1794 debutà com a compositor a Florència amb l’òpera L’avviso ai maritati, que posteriorment s’interpretà a Lisboa, Dresden i Madrid. A partir d’aquell moment es dedicà exclusivament a la música. El 1800 estrenà a París l'opéra-comiqueLe petit page. Juntament amb L. Cherubini, E.N. Méhul, P. Rode, R. Kreutzer i A. Boieldieu publicà "Le magasin de Musique" (1802-11). Les seves obres de més èxit foren Cendrillon (1810, amb la qual posà de moda les òperes basades en contes de fades), Joconde i Jeannot et Colin (1814), totes nascudes de la col·laboració amb el llibretista C.J. Étienne. La seva principal qualitat és la naturalitat, la senzillesa i l’adequació al text i a l’acció de les seves melodies, en les quals mostra un profund coneixement de la tradició operística napolitana.