Estudià composició amb C. Gaito i E. Fornarini, i més tard a la Schola Cantorum de París amb Vincent d’Indy. També rebé classes de piano i orgue de R. Nery i J. Beyer. Fou membre de les formacions Grupo Renovación (1929) i Agrupación Nueva Música (1936), amb la qual interpretà composicions de la Segona Escola de Viena. En un primer període rebé influències del postromanticisme. En una segona etapa s’inclinà pel neoclassicisme d’I. Stravinsky, pel jazz, el music-hall i per J.S. Bach. Un exemple n’és l’obra Tres movimientos de jazz. L’any 1934 compongué la seva primera obra dodecatònica, per a piano i flauta, sense conèixer A. Schönberg. En el seu tercer període tornà a un llenguatge més rítmic i formal. Conreà un atonalisme lliure, com a Rítmica ostinata (1943). Existeix una darrera etapa a partir de Dedalua, obra canònica que segueix el puntillisme d’A. Webern.