Fill d’un clarinetista i constructor d’instruments, rebé classes de L. Maurício, G. Giraudon, G. von Madeweiss i G. Wertheimer. Durant l’any 1887 passà una curta temporada a Europa estudiant a Milà i al Conservatori de París amb Émile Durand. De tornada al Brasil intentà fundar una orquestra simfònica regular, però no trobà prou suport. Portà a terme una intensa activitat al seu país com a pianista i director. Com a compositor és considerat el primer representant del nacionalisme musical brasiler i en les seves obres s’inspira en la música popular urbana brasilera. Entre totes les seves composicions destaquen Tango brazileiro per a piano i la Suite brazileira per a orquestra.