Músic precoç, començà a compondre a sis anys. Inicià els seus estudis musicals a Mont-real i els continuà al New England Conservatory de Boston, on fou deixeble de Nadia Boulanger i Quincy Porter i conegué personalment I. Stravinsky. Fou professor al Conservatori Provincial del Quebec des del 1946 i de la Universitat de Mont-real a partir del 1951. La seva producció, força extensa, inclou gairebé tots els gèneres, excepte l’òpera. El contacte amb la música francesa i la influència de Boulanger, que l’introduí en la música d’I. Stravinsky i P. Hindemith, feren que al principi adoptés un estil neoclàssic, que no abandonà aproximadament fins el 1948. Posteriorment explorà el dodecatonisme (Suite per a violí, 1956), la atonalitat i també el neoimpressionisme, amb clares influències d’E. Varèse, com es pot veure en Viola d’amour, per a cor (1966). Es retirà de l’activitat docent el 1985.