Estudià contrapunt, fuga i orquestració a la Universitat de Toronto (1934-37). Del 1937 al 1938 continuà la seva formació a l’Eastman School of Music de Rochester i fou aleshores que descobrí el serialisme. És, de fet, el primer compositor canadenc que incorporà tècniques serials en les seves obres. La seva primera composició serial fou Spasmodia (1938), per a piano. El 1939 començà a fer classes de composició i orquestració al Conservatori de Toronto i des del 1952 fou professor a la universitat de la mateixa ciutat. Fou cofundador de la Lliga Canadenca de Compositors, creada el 1951.
El seu catàleg inclou des d’obres orquestrals i peces per a instrument sol fins a música per a bandes sonores. Destaquen Divertimento (1946-98), Concert per a violí (1951-54), Wine of Peace (1957) i Concert per a arpa (1967). També explorà les possibilitats dels sons de la parla en obres com Trialogue (1971) i Prime Time (1991).
Entre altres distincions, fou nomenat oficial de l’orde del Canadà (1974) i rebé l’orde d’Ontario (1988).