Format a l’Institut de Belles Arts de Cartagena, posteriorment es traslladà a Europa i estudià a Itàlia, on fou deixeble de R. Bossi, i a Berlín, on tingué com a mestres J. Preuwer i F. Weingartner. El 1931 dirigí l’Orquestra Simfònica de Berlín. Fou el fundador i primer director de l’Orquestra Simfònica Nacional de Colòmbia, càrrec que ocupà del 1936 al 1947. Preocupat per donar a conèixer la música que es feia als països llatinoamericans, el 1938 organitzà a Bogotà el primer Festival Iberoamericano de Música amb motiu del 400 aniversari de la capital colombiana. Fou cap de la Divisió de Música de l’Organització dels Estats Americans del 1952 al 1975 i, des d’aquest càrrec, promogué diverses iniciatives destinades a difondre la música llatinoamericana, com ara l’estrena i la publicació d’obres.