Vida
De ben jove demostrà un talent inusual per a la música; començà a estudiar violí a cinc anys i més tard, a Nova York, inicià els estudis de piano. La seva primera composició, Golden Legend, del 1908, és la versió musical d’una obra literària del mateix títol de l’escriptor nord-americà H.W. Longfellow. Autodidacte pel que fa a la composició, entre les influències musicals que rebé a la primera època hi ha la música popular nord-americana, la música irlandesa i també la de les comunitats orientals de certs barris de San Francisco. Una altra obra destacable d’aquests primers anys fou The Tides of Manaunaun (~1912), inspirada en la mitologia irlandesa. Amb l’objectiu de fer-la més expressiva, Cowell la interpretava tocant les tecles del piano amb el palmell de la mà, el puny o l’avantbraç, recurs sonor que anomenà tone cluster (clúster) i que fou un dels trets més característics de la seva personalitat musical. El 1914 ingressà a la Universitat de Berkeley, a Califòrnia, on estudià amb Ch. Seeger, E.G. Stricklen, W. Sabine i U. Waldrop, de qui rebé la formació musical que li mancava en assignatures com harmonia o contrapunt. Paral·lelament als seus estudis, continuà component i experimentant amb noves tècniques d’interpretació. Així, en l’obra Aeolian Harp (1923) proposà la possibilitat de tocar el piano com una arpa, sense usar en cap moment les tecles. Viatjà a Europa diverses vegades i el 1931 anà a Berlín, on conegué compositors de la Segona Escola de Viena, com ara A. Webern o A. Schönberg, que quedaren fascinats pel caràcter innovador de la seva tècnica pianística i de les seves composicions. A part de les seves facetes de pianista i compositor, Cowell escriví sobre música. Entre les seves obres més destacables en aquest terreny cal destacar el llibre New Musical Resources (1916-19) i nombroses col·laboracions en diverses publicacions de prestigi.
Obra
Orquestra
Unes 100 obres, entre les quals: Sinfonietta (1928); 21 simfonies (entre les quals: núm. 2, Anthropos, 1938-39; núm. 3, Gaelic, 1942; núm. 8, Coral, cor i orq., 1952; núm. 11, The Seven Rituals of Music, 1953-54; núm. 16, Icelandic, 1962; núm. 21, inac., 1963-65); Synchrony (1929-30); Old American Country Set (1937-39); Celtic Set, orq./banda (1938-39); American Pipers (1943); 16 Hymn and Fuguing Tune, per a diferents agrupacions instr. (1943-63); Chiaroscuro (1960-61); Concert per a percussió (1958-59); Concert per a arpa (1965); The Tender and the Wild (1967)
Música vocal
Més de 50 obres, entre les quals: Where she Lies, S./T., pno. (1924); The Morning Cometh, cor (1936); The Coming of Light, cor (1937); Vocalise, S., fl., pno. (1937); 3 Antimodernists Songs, v. solista, pno. (1938); How old is Song?, v. solista, pno. (1942); Sweet Christmas Song, cor (1943); The Road Leads into Tomorrow, cor (1945); Day, Evening, Night and Morning, 2 T., 3 B. (1946); The Donkey, S./T., pno. (1946); Ballad of the two mothers, 2 S., A., T., 2 B. (1949); Song for a tree, 2 S., A. (1950); Firelight and Lamp, v. solista, pno. (1963?); The Creator, doble cor, orq. (1964-64)
Cambra
Quartet de corda ’Pedantic' (1915-16); Quartet Euphometric, qt. c. (1916-19); Ensemble, 2 vl., vla., 2 vlc., 3 thundersticks (1924); Suite, vl., pno. (1925); Irish Suite, orq. cambra (1925); Ostinato pianissimo, pno., 4 perc. (1934); Fanfare to our Latin American Allies, instruments metall, perc. (1944); Quartet de saxos (1946); Tall Tale, 2 trpt., tr., 2 trb., t. (1947); Set of two, vl., pno. (1948); Air and Scherzo, sax, pno. (1961); 26 Simultaneous Mosaics, cl., perc., pno., vl., vlc. (1964)
Solo
Més de 50 obres, entre les quals: The Tides of Manaunaun (~1912); Exultation, pno. (1919); Snows of Fujiyama, pno. (1922); Aeolian Harp (1923), pno.; Fairy Answer, pno. (1929); Irishman Dances, pno. (1934); Rhythmicana, pno. (1938); Amerind Suite, pno. (1939); Mountain Music, pno. (1944); Perpetual Rhythm, acordió (1949, rev. 1960); Set of Four, clav. (1960); Gravely and Vigorously, vlc. (1963)