Guanyà el Premi de Roma del 1921 i dirigí l’Eastman School of Music entre el 1924 i el 1964, any en què fundà l’Institute of American Music. Dugué a terme una tasca important en el camp de l’educació musical als Estats Units. Fou un director d’orquestra reconegut, tant al seu país com a Europa. Compositor neoromàntic, cità J. Sibelius i E. Grieg com a grans influències dins el seu estil harmònic i líric, a més de la d’O. Respighi, amb qui estudià a Roma, en el camp de l’orquestració. La seva música, encara que conservadora, té una vitalitat rítmica i una riquesa tonal que, segons ell mateix, expressa l’esperit específic nord-americà.