Alan Hovhaness

(Somerville, Massachusetts, 1911 — Seattle, Washington, 2000)

Compositor nord-americà d’ascendència escocesa i armènia.

Vida

Es formà musicalment al New England Conservatory, on fou alumne de piano d’Adelaide Proctor i Heinrich Gebhard i estudià composició amb Frederick Converse. El 1933 guanyà el premi Samuel Endicott per una simfonia en tres moviments que fou interpretada per la New England Conservatory Orchestra dirigida per Wallace Goodrich. Durant alguns anys de la seva joventut fou organista en una església armènia de Watertown. Arran d’unes crítiques de L. Foss i A. Copland el 1943, destruí les seves obres i, confiant en les possibilitats que oferia la combinació de la música occidental amb l’oriental, començà a estudiar la música de l’Índia, del Japó, de Corea, els cants religiosos armenis i la música orquestral de la dinastia Tang de la Xina. Així inicià una segona etapa creativa en la qual utilitzà una gamma més àmplia de recursos rítmics i contrapuntístics, com ara cànons polimodals. Fou llavors que encetà una tercera etapa, la suma de les anteriors però amb més procediments experimentals i cosmopolites. Cap a l’any 1960, amb la incorporació de procediments de l’Orient Llunyà, sobretot el Japó i Corea, entrà en una quarta etapa, on destaquen cànons a l’uníson lents i dissonants, mètriques complexes com la tala índia o isoritmes occidentals. Melòdicament s’hi troben tant escales diatòniques o modals com raaaaaaaga índies. En obres més tardanes feu servir conjunts més grans emprant tècniques polirítmiques i polimodals. Entre les seves obres destaquen les composicions per a gran orquestra Simfonia número 9, ’Saint Vartan', opus 80 (1950), Simfonia número 2, ’Mysterious Mountain', opus 132 (1955), And God Created Great Whales, opus 229 (1970), i l’obra per a cambra Lake Samish (1989), per a clarinet, violí i piano.

Obra
Música escènica

Blue Flame, òpera de cambra, op. 172 (1959); Spirit of the Avalanche, òpera de cambra, op. 197 (1962); Travellers, òpera de cambra, op. 215 (1965); A Rose for Miss Emily, ballet (1969); Dream of a Myth, op. 257 (1973)

Orquestra

Prelude and Quadruple Fugue, op. 128 (1936); Lousadzak, orq. cambra, pno., op. 48 (1944); Sosi (The forest of Prophetic Sound), orq. cambra, op. 76 (1948); Artik, orq. c., tr., op. 78 (1949); 25 simfonies (entre les quals: núm. 2, Mysterious Mountain, op. 132, 1955; núm. 11, All Men are brothers, op. 186, 1960; núm. 22, City of Light, op. 236, 1971; núm. 25, Odysseus, op. 275, 1973); Meditation of Orpheus, op. 155 (1957); In Memory of an Artist, orq. c., op. 163 (1958); Fantasy on Japanese Woodprints, orq. cambra, xil., op. 211 (1965); Ode to the Temple of Sound, op. 216 (1966); Fra Angelico, op. 220 (1967); And God Created Great Whales, op. 229 (1970); Ode to the Cascade Mountains, op. 279 (1974)

Cambra

3 qt. c. (núm. 1, op. 8, 1936; núm. 2, op. 147, 1951; núm. 3, op. 208/1, 1964); Varak, vl., pno., op. 47 (1944); Suite, vl., pno., perc., op. 99 (1952); Hanna, 2 cl., 2 pno., op. 101 (1952); Hoke no niwa, c. angl., arpa, perc., op. 181 (1954, rev. 1960); Sis danses populars gregues, pno., harmònica, op. 150 (1956); 6 Dances, qnt. metall, op. 79 (1967); October Mountain, 6 perc., op. 135 (1942); Nagooran, cb., perc., op. 237 (1971); Pastoral and Fugue, 2 fl., op. 271 (1973); Lake Samish (1989)

Solo

12 cançons populars armènies, pno., op. 43 (1943); Jhala, pno., op. 103 (1952); Dawn Hymn, org., op. 138 (1954); Poseidon Sonata, pno., op. 191 (1957); Suite, acordió, op. 166 (1958); 3 Haiku, pno., op. 113 (1964); Sonata, fl., op 118 (1964); Dark River and Distant Bell, clvd., op. 212 (1964); Komachi, pno., op. 240 (1971)

Cor

Transfiguration, T., cor, op. 82 (1950); Anabasis, narrador, v. solistes, cor, orq., op. 141 (1953); The Stars, S., cor, orq. cambra, op. 126 (1954); The Lord’s prayer, cor, org., op. 35 (1958); Magnificat, v. solistes, cor, orq., op. 157 (1958); Glory to Man, cor, org., op. 167 (1958); 4 Motets, cor, op. 268 (1973); The Way of Jesus, missa popular, cor, 3 guit., orq., op. 278 (1974)

Altres obres vocals

7 Love Songs of Hafiz, 1 v., pno., op. 33 (1a versió, 1935; 2a versió, 1957); Yar Nazani, 1 v., pno., op. 24 (1939); 2 Shakespeare Sonnets, 1 v., pno., op. 31 (1942); Sepherd of Israel, 1 v., orq., op. 92 (1951); O Lady Moon, 1 v., cl., pno., op. 139 (1955); Persephone, 1 v., pno., op. 154 (1957); Saturn, 1 v., conjunt instr., op. 243 (1971)