Estudià música a la Universitat de Harvard (1919-24) i a l’Escola Normal de Música de París (1924-26), amb P. Dukas i N. Boulanger. Les primeres obres, com ara Tres peces per a flauta, clarinet i fagot (1925), mostren l’impacte que li causaren els seus mestres, però l’obra Sonata per a flauta (1930) ja evidencia un llenguatge molt més personal i el seu domini del sistema dodecatònic. En tornar de França el 1926, començà a ensenyar a Harvard, on treballà fins a la seva jubilació, el 1960. Entre els seus deixebles destaquen Elliot Carter i Leonard Bernstein. La seva producció consta de vuit simfonies i cinc quartets de corda, a més d’obres concertants per a viola, per a dos pianos, violí, arpa, violoncel i clarinet, entre d’altres. Com a docent tenia un gran prestigi i els seus llibres més coneguts en el camp de la pedagogia musical són Harmony (1941), Counterpoint (1947) i Orchestration (1955).