Durant uns quants anys treballà com a pianista de jazz i com a compositor i arranjador per a la Benny Goodman Orchestra i, més tard, per a la Glenn Miller Army Air Force Band. Es graduà a la Universitat de Yale (1952), on estudià composició amb P. Hindemith. Més tard fou catedràtic de composició (1957-69) i director de l’estudi de música electrònica (1960-69) d’aquest mateix centre. El 1969 anà a Califòrnia, on fundà i esdevingué degà de la California Institute of the Arts. Si bé les primeres obres mostren la influència neoclàssica de P. Hindemith, progressivament es decantà cap al serialisme -visible a Miniatures (1957)-. El 1958 abandonà completament la tonalitat tradicional i es dedicà a la música electrònica i a experimentar les possibilitats de la cinta magnetofònica. Guanyà diversos premis, entre els quals cal esmentar el premi Pulitzer del 1990 per Duplicates: A Concerto for Two Pianos and Orchestra. Entre les seves darreres obres figuren Piano Trio ’94, Sonatina, per a flauta sola, i Sextet, aquesta darrera estrenada el 1996.