Nascut en una família dedicada a la música, aprengué a tocar diversos instruments. L’any 1943 entrà com a contrabaixista en l’orquestra de Charlie Barnet. Després formà part, amb Dizzy Gillespie, d’un dels grups pioners del be-bop. Gravà amb Coleman Hawkins, i causà impressió amb el seu solo en The Man I Love (1943), on mostrà la influència rebuda de Jimmy Blanton i el fraseig proper al dels instruments de vent. Treballà en diferents orquestres, inclosa la de Duke Ellington. Tocà també el violoncel, afinat com el contrabaix -per quartes- i amb pizzicato. Els anys cinquanta organitzà una big-band i participà en moltes gravacions. El 1958 s’instal·là a Europa i exercí una important influència sobre els músics europeus amb els quals treballà.