Realitzà els primers estudis musicals a la seva ciutat natal i més tard els continuà a París. Des del 1928 fins al 1960 fou professor de música al Conservatori Nacional de Guatemala. El seu llenguatge musical es caracteritza per una forta influència de l’impressionisme i per la presència d’elements de la música popular del seu país natal. Compongué peces per a orquestra i ballets, i música per a piano. Entre les obres orquestrals, les més destacades són Homenaje a Ra vel (1920), Guatemala (1934), La Procesión (1935) i el poema simfònic Xibalbá (1944). La seva música per a escena és plena de referències a la història i a la cultura de Guatemala. Aquest és el cas dels ballets Estelas de Tikal (1948) i Paal Kaba i de la peça de música incidental Ixquic (1945). Pel que fa a les peces per a piano, són especialment notables Guatemala (1926-34), Suite (1938) i Preludio, danza y nocturno (1952).