Vida
Iniciat en la música per un germà més gran, el seu primer mestre fora de l’àmbit familiar fou A. Parra i posteriorment fou deixeble de M. Ponce i P.L. Ogazón. Tot i que la seva formació fou essencialment la d’un pianista, també s’interessà per la composició. Un altre element que despertà el seu interès fou la música indígena, molts elements de la qual introduí en les seves composicions. Aquest és el cas, per exemple, del ballet El fuego nuevo (1921), que li proporcionà prestigi dins de l’ambient artístic i polític del Mèxic d’aquell moment i contribuí notablement a projectar la seva carrera com a compositor. En un altre ballet, titulat Los cuatro soles (1925), rendí homenatge a la música asteca. Paral·lelament a la tasca compositiva, el 1924 inicià la col·laboració amb el diari "El universal", on materialitzà en forma d’articles algunes de les seves idees sobre música. Del 1926 al 1928 estigué a Nova York, on conegué compositors tan destacats com E. Varèse o A. Copland.
De nou a Mèxic, fundà l’Orquestra Simfònica de Mèxic, que es convertí en una de les millors formacions orquestrals del continent americà. Així mateix, es posà al capdavant del Conservatorio Nacional de Música, càrrec que ocupà fins el 1934. Amb l’esmentada orquestra estrenà una gran part de les seves obres i com a director del conservatori impulsà diverses acadèmies dedicades a la investigació sobre música popular. La presència del folklore musical mexicà en les seves composicions fou una constant, i en un altre ballet, Caballos de vapor [H.P] (1926-27), introduí danses tradicionals mexicanes com l'huapango o la zandunga. Una de les obres més interessants dins del seu catàleg és la Sinfonía de Antígona (1933), sorgida d’un anterior ballet creat el 1932 per a l’adaptació que J. Cocteau havia fet de l’obra de Sòfocles, i on els elements folklòrics no hi són presents. En canvi, hi és evident la influència del neoclassicisme. Posseïdor d’un gran talent musical i amb un gran domini de l’orquestració, la personalitat musical de C. Chávez ha estat, sense cap mena de dubte, una de les més importants de la música mexicana del segle XX. La seva música és plena de troballes estilístiques, formals i harmòniques.
Obra
Música escènica
El fuego nuevo, ballet (1921); Los cuatro soles, ballet (1925); Caballos de vapor [H.P], simf. de ballet (1926-27); Sinfonía de Antígona, mús. incid. (1933); La hija de Cólquide, ballet (1943); The Visitors, òpera (1953-56); Pirámide, ballet (1968)
Orquestra
8 simfonies (1915-18; núm. 1 De Antígona, 1933; núm. 2, Sinfonia india, 1935-36; núm. 3, 1951-54; núm. 4 Romántica, 1953; núm. 5, orq. c., 1954; núm. 7, 1960; núm. 6, 1961); Cantos de México (1933); Chapultepec (Obertura republicana) (1935); Concierto, 4 tr. i orq. (1937-38); Concierto para piano (1938-40); La hija de Cólquide, suite simfònica (1943); Toccata (1947); Concert per a violí (1948-50); Baile (1953); Resonancias (1964); Soli III (1965); Elatio 1967 (1967); Discovery (1969); Clio, oda simfònica (1969)
Cambra
Sextet (1919); 3 quartets de corda (núm. 1, 1921; núm. 2, 1932; núm. 3, 1943-44); Sonatina, vl., pno. (1924); Sonata, 4 tr. (1929-30); Soli I, ob., cl., trpt., fg. (1933); Toccata, 6 perc. (1942); Soli II, qnt. vent (1961); Soli IV, tr., trpt., trb. (1966)
Solo
6 sonates per a piano (núm. 1, Sonata fantasía, 1917; núm. 2, 1919; núm. 3, 1928; núm. 4, 1941; núm. 5, 1960; núm. 6, 1961); Aspectos I-II, pno. (1923); 10 Preludes, pno. (1937); Para Juanita, pno. (1940); Miniatura: homenaje a Carl Deis, pno. (1942); Fugas, pno. (1942); La llorona, pno. (1943); Danza de la pluma, pno. (1943); 3 Études à Chopin, pno. (1949); Estudio IV: homenaje a Chopin, pno. (1949); Left Hand Inversions of 5 Chopin Etudes, pno. (1950); Upingos, ob., (1957); Mañanas mexicanas, pno. (1967); Invención III, arpa (1967)
Música vocal
Estrellas fijas, S./T., pno. (1919; J.A. Silva); Inutil Epigramma, S./T., pno. (1923; R. de Carvalho); Imagen mexicana, cor (1923); Tres exágonos, S./T., conjunt instr. (1923); Hoy no lució la estrella de tus ojos, S./T., pno. (1938; S. Novo); La paloma azul, cor, pno./orq. cambra (1940); La casada infiel, A./Bar., pno. (1941; Lorca); Cuatro melodías tradicionales indias del Ecuador, S./T., conjunt instr. (1942); Canto a la tierra, cor, conjunt instr. (1946); Happy Birthday, cor (1951); Prometheus Bound, cantata, v. solistes, cor, orq. (1956); Lamentaciones, S./T., ob., bombo, pic., mar. (1962); Vocalización aguda, S., pno. (1967)
Obra
Toward a New Music: Music and Electricity, Nova York 1937; Musical Thought, Cambridge 1961