Inicià els estudis musicals amb A. Máximo Soler i amb l’espanyol P. Sanjuán a l’Havana, on fou clarinetista professional i arranjador per a l’editorial Carteles. Tornà a la República Dominicana, i del 1928 al 1930 es dedicà a compondre. Posteriorment passà tres anys als Estats Units durant els quals arranjà per a G. Gershwin i E. Rapee. L’any 1933 es traslladà a Espanya per fer costat a la República, i ingressà en la Banda Militar de l’exèrcit republicà. Emmalaltí al front de l’Ebre d’una pneumònia que li ocasionà la mort. Al principi de la dècada dels anys vint havia començat a col·leccionar la música folklòrica del seu país. Les conclusions de la investigació foren presentades en el seu llibre Foklo-Música Dominicana (1929, inèdit). La investigació fou la base del poema simfònic Anacaona, la simfonia Bárbara (1922) i de l’òpera Embrujo-Antelano (1927). Influí els compositors de l’escola nacionalista de mitjan segle XX, que utilitzaren com a base de les seves composicions balls nacionals com el merengue, el carabiné o la mangulina.