Deixeble de V. d’Indy a la Schola Cantorum de París, l’estrena del seu poema líric Tabaré (1910) el convertí en un dels màxims exponents del nacionalisme musical uruguaià. L’ús d’elements provinents de la música folklòrica de l’Uruguai juntament amb un gust i constructivisme característic de l’estètica francesa són els trets que més destaquen d’una obra on sobresurten les Evocaciones criollas (1929), els Preludios pampeanos (1938) i l’òpera La cruz del sud.