José Serebrier

(Montevideo, 3 de desembre de 1938)

Compositor i director uruguaià.

Començà els seus estudis l’any 1947 amb J. Fabbri i posteriorment ingressà a l’Escuela Municipal de Música de Montevideo, on estudià amb M. Pritsch i V. Ascone. Més tard S. Bourdillon i G. Santórsola esdevingueren els seus mestres. Es graduà  amb només quinze anys i, el mateix any, guanyà el premi de composició de l’orquestra nacional SODRE, amb l’obertura Leyenda de Fausto.

El 1956 composà la seva primera simfonia, que fou estrenada pel director L. Stokowski, que es convertí en impulsor de la seva carrera. El 1956 viatjà als EUA, on estudià composició amb V. Giannini a l’Institut Curtis de Filadèlfia (1956-58) i amb A. Copland al Tanglewood Institute, on guanyà el premi Koussevitzky (1956). També estudià direcció orquestral amb A. Dorati a Minneapolis (1958-60) i direcció amb P. Monteux a Maine.

Fou director de l’Orquestra Simfònica d’Utica (1960-62), ajudant de director de l’Orquestra Simfònica Americana a Nova York (1962-67) i compositor resident de l’Orquestra Simfònica de Cleveland (1968-70). Del 1968 al 1971 estigué al capdavant de la Filharmònica de Cleveland i, posteriorment, fou director convidat principal de l’Orquestra Simfònica d’Adelaida (1982-83). Ha dirigit altres orquestres europees i americanes. El 1965, conjuntament amb Leopold Stokowski i David Katz, estrenà la Simfonia núm. 4 de Charles Ives, una obra d’una dificultat extrema i, uns anys més tard, es convertí en el primer director que la dirigí íntegrament en solitari.

El 1984 fundà i fou director artístic del Festival de les Amèriques i fou director artístic i impulsà el Festival Miami, celebrat a la Florida International University, on promogué nombrosos encàrrecs i estrenes d’obres contemporànies.

De la seva extensa obra cal destacar Quartet de Saxòfons (1955), Simfonia núm. 1 (1956) —amb els quals guanyà el BMI Young Composers Award—, Momento Psicológico (1957), Colores Mágicos (1971), Simfonia núm. 3 “Symphonie Mystique” (2003) i el Concert per a violí (1992). També són rellevants les composicions de música de cambra, vocal, música de banda i cançons. Al llarg de la seva carrera ha rebut nombroses nominacions i ha guanyat diversos premis Grammy.