Deixeble de T. Ikenouchi al Tokyo Geijutsu Daigaku, estudià també cant gregorià amb Paul Anouilh i música renaixentista i barroca amb Eta Haruch-Schneider. Durant el curs 1955-56 treballà a l’Estudi de Música Electrònica de Colònia. Aquest contacte amb la nova música fou fonamental perquè Moroi exercís un paper essencial en el desenvolupament de l’avantguarda musical al Japó.
És autor d’una obra immersa de ple en l’ús de les tècniques serialistes i de la música aleatòria, que palesa una lectura molt interessant de la música d’A. Webern. En el seu catàleg sobresurten les peces escrites per a instruments tradicionals japonesos.