Format a la Universitat de les Arts de Tòquio, el 1966 es desplaçà a París, on estudià al Conservatori Nacional Superior de Música amb A. Jolivet, H. Dutilleux i O. Messiaen. El 1971 guanyà el Premi Lili Boulanger, el 1974 el Gran Premi de Composició de la SACEM (Societat d’Autors, Compositors i Editors de Música) i el 1985 el Premi Florent Schmidt de l’Acadèmia de Belles Arts de París. Professor de l’Escola Normal de Música de París, rebé encàrrecs d’importants institucions musicals, com ara l’Ensemble Intercontemporain o l’Orquestra Nacional de França, i també de festivals, entre els quals els de Metz, Avinyó, Amsterdam i Tanglewood.
Les seves composicions són hereves de la música tradicional japonesa, però també mostren influències de C. Debussy. Reivindicà una estètica basada en el cant, la natura i l’emoció. En la seva música, el silenci té tanta importància com el so a l’hora d’expressar les emocions. Cal destacar-ne l’obra Trans-Apparence (1971), per a orquestra simfònica, Flautissimo (1988) i Pénombre VI (1996), per a saxòfon contralt i piano.