A quinze anys entrà a l’Escola de Música de Tòquio i quatre anys més tard debutà com a pianista. El 1900 una beca del govern li permeté d’estudiar a Leipzig, on romangué molt poc temps a causa d’una malaltia. Compongué un repertori breu, format bàsicament d’obres per a cant i piano, per a cor i per a piano sol. Fou un dels introductors de la música europea al Japó. En les seves composicions intentà combinar les estructures melòdiques de la música popular japonesa amb les tècniques compositives occidentals, tasca en la qual fou un dels pioners. Morí de tuberculosi.