Filla d’un destacat baríton i d’una actriu, des de la infantesa estigué vinculada amb el món teatral com a ballarina i actriu, i alhora es formà com a cantant. El 1821 debutà a Viena en el paper de Pamina, i a partir de llavors treballà en teatres de Viena, Dresden, Berlín, París i Londres. Fou una figura cabdal en el panorama de l’òpera romàntica alemanya: Beethoven, que hi treballà per a les funcions de Fidelio, agraí sempre la seva contribució al paper de Leonore; C.M. von Weber n’opinava que havia estat la millor intèrpret d’Agathe en Der Freischütz ('El caçador furtiu'); I. Moscheles la valorava molt per damunt de la gran soprano M. Malibran; R. Wagner manifestà que en escoltar-la se li havia despertat la vocació de compositor. Tot i això, les cròniques de l’època diuen que tenia una tècnica vocal deficient. H. Berlioz creia que era exagerada i que, més que cantar, declamava; la seva afinació no era gaire perfecta, però les seves excel·lents interpretacions compensaven aquesta deficiència.