En la classificació Hornbostel-Sachs, membranòfon de percussió directa del grup dels tubulars cilíndrics de dues membranes. Consisteix en un tambor cilíndric, de dimensions petites, l’alçada del qual sol ser igual o lleugerament superior al diàmetre. El so és produït per dues membranes de pell o de material plàstic tensades, muntades i fixades a pressió damunt el bastidor, que fa també de caixa de ressonància. Solen ser colpejades amb una baqueta amb el cap ovoide o esfèric.
Conegut des de l’època medieval, per la seva mida -que permet subjectar l’instrument penjat al coll i tocar-lo amb una sola mà- ha estat associat sovint a altres instruments com la flauta o el flabiol, tocats tots dos pel mateix intèrpret. S’ha fet servir gairebé sempre en la música a l’aire lliure. Ha estat principalment usat en l’acompanyament de danses i cançons o en alguns actes processionals, però també s’ha emprat com a instrument cortesà, per a marcar el ritme en els balls i ensenyar-ne els passos.
Actualment, el tamborí associat al flabiol en les cobles del Principat és un instrument molt petit, d’entre 6 i 9 cm, de cos generalment metàl·lic recobert amb dues membranes muntades en cercolets que s’ajusten a les boques del cilindre i que estan connectats per uns cargols que en permeten la tensió. Penjat al coll de l’instrumentista, descansa damunt de l’avantbraç i hom sol percudir-lo amb una baqueta de fusta de cap ovoide. Els tamborins catalans utilitzats antigament eren més grans -entre 15 i 30 cm-, com els que s’usen encara avui a les Illes Balears. La caixa sol ser de fusta de lledoner flectida, d’una sola peça, amb dues membranes de pell, lligades amb un cordill enganxat als riscles, amb anelles de pell per tensar-les. Generalment duen també un bordó entorxat de budell o de seda a la cara externa d’una o d’ambdues pells, que poden tibar-se amb una clavilla de fusta inserida en el cos de l’instrument.
Bibliografia
Complement bibliogràfic
- Leon i Royo, Jordi: Exercicis de mecanisme per a flabiol i tamborí, Casa Editorial de Música Boileau, Barcelona 1985
- Alsina, Pep; [et al.]: Flabiol i tamborí: consideracions tècniques per al seu aprenentatge, Els Garrofers, Mataró, Barcelona 1992
- Moliner i Pedrós, Joan: Exercicis i estudis per a flabiol i tamborí, Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, Barcelona 1999
- Artigues, Antoni: Xeremiers: manual de xeremiers, fobiol i tamborí, Cort, Palma de Mallorca 1982
- Martínez Torner, Eduardo M.: Danzas valencianas (Dulzaina y tamboril): contribución al estudio del folklore musical de la región, Centro de Estudios Históricos del País Valenciano, Barcelona 1938