Estudià cant a la seva ciutat natal amb Agostino Roche. Debutà a Torí amb Electra, de Richard Strauss, obra en què interpretà el paper de Crisòtemis. Aviat es destacà com a soprano dramàtica i el 1931 debutà a la Scala de Milà amb l’òpera Lo straniero, d’I. Pizzetti. Actuà amb assiduïtat en aquest teatre fins l’any 1951, i es presentà amb freqüència al Covent Garden, al Festival de Salzburg (sota la direcció d’A. Toscanini), al Teatro Colón de Buenos Aires i al Metropolitan de Nova York, escenari on la temporada 1938-39 representà cinc papers diferents. Enregistrà diverses òperes, i destacà especialment en els papers verdians, com Aïda, Leonora (La forza del destino) o Elisabetta (Don Carlo), entre d’altres. Cantà nombroses vegades al Gran Teatre del Liceu, fins la temporada 1953-54, en obres com Falstaff, Manon Lescaut, Norma, Un ballo in maschera, Tosca o Fedora, entre d’altres.