Estudià cant i musicologia a la Universitat de Yale i aviat es destacà com a soprano de coloratura, gràcies a la qual cosa va poder debutar com a Reina de la Nit en La flauta màgica al New York City Opera (1978). Posteriorment s’especialitzà en els papers d’òperes italianes de la seva tessitura, i inicià una carrera ascendent a Europa. El 1982 debutà a l’Òpera de Roma amb Semiramide i poc després a Niça amb I puritani. L’any 1985 ho feu a la Scala de Milà amb una important Sonnambula belliniana. Poc després es presentà a París, al Covent Garden de Londres (1986) i a Viena (1987) amb el paper titular de Lucia di Lammermoor. Deu part del seu èxit al fet d’haver cantat títols poc coneguts d’òpera francesa (D. Auber, G. Bizet, A. Adam), italiana (Rossini) i fins i tot alemanya, com ara Les fades de Wagner, que enregistrà. Ha intervingut en nombrosos enregistraments discogràfics i videogràfics.