Debutà el 1905 amb Messaline d’Isidore De Lara i de seguida fou contractada per a cantar a Brussel·les, on interpretà els grans papers per a mezzosoprano del repertori francès, alemany i italià, com ara la Dido d’H. Berlioz, la Clitemnestra de R. Strauss o la Leonor de G. Donizetti. Debutà a París amb Samsó i Dalila de C. Saint-Saëns (1908) i hi estrenà obres de Claude Debussy (La demoiselle élue) i Gustave Doret (La tisseuse d’orties). En retirar-se dels escenaris es dedicà a la docència, primer a l’Escola Normal de Música (1922-33) i després al Conservatori de París (a partir del 1934), on ensenyà cant i escenografia. La seva veu la feu objecte de veneració de músics i poetes, fins al punt que Paul Valéry la qualificà com "la veu més sensible de la nostra generació".