Estudià a Viena, amb la intenció inicial de formar-se com a director d’orquestra. Posteriorment estudià cant de manera autodidàctica i debutà el 1928 a Munic. El mateix any es presentà com a Radamés (Aïda) a Brno i ingressà en la companyia de l’Òpera de Viena, on romangué fins el 1945. Aquí destacà en el repertori alemany -especialment W.A. Mozart i R. Strauss- i estrenà Das Herz, de H. Pfitzner (1931), Friedenstag, de R. Strauss (1938), i Der Mond, de C. Orff (1939), entre d’altres. L’any 1938 es presentà com a Tamino (La flauta màgica) al Covent Garden de Londres i el 1947 estrenà al Festival de Salzburg Dantons Tod ('La mort de Danton', G. von Einem). També es destacà en el terreny de l’oratori, especialment com a Evangelista de la Passió segons sant Mateu, i participà en alguns enregistraments fonogràfics.