Després de finalitzar estudis humanístics, i contra la voluntat del seu pare, es dedicà al cant i tingué com a mestre el tenor andalús M. García. El 1821 debutà a l’Òpera de París interpretant Iphigénie en Tauride, de Ch.W. Gluck, al costat del seu pare, amb qui també compartí escenari el 1826 amb motiu de la representació de Le siège de Corinthe, de G. Rossini. Del 1828 al 1837 ocupà la càtedra de déclamation lyrique al Conservatori de París. Fou amic de F. Chopin i F. Liszt. Escriví diversos llibrets per a ballets. La influència de Nourrit fou decisiva en la difusió dels lieder de F. Schubert a França. Davant dels grans èxits del tenor G. Duprez, i sabent que no podria competir amb ell, decidí anar a Itàlia per tal de millorar la seva tècnica vocal. Una forta depressió el portà al suïcidi després d’una representació d'Il giuramento, de S. Mercadante, a Nàpols.